 |
 |
|
| Per poder fer Hipoteràpia ha d'haver una sèrie de requisits a considerar, ja que hi han algunes contraindicacions que fan que no es pugui dur a terme aquesta teràpia. |
|
| Cal tenir en compte: |
 El tipus de cavall que es pot muntar: alçada, raça, comportament, etc. |
| L'equip i material que s'utilitza. |
| Els recursos humans necessaris i imprescindibles. |
|
|
| Com és ben sabut, en el tractament específic en fase de recuperació d'aquests genets, els cal afrontar les alteracions músculo- esquelètiques, les alteracions sensorials, de la percepció, coordinació, equilibri i, sobretot, l'adaptació al canvi postural. |
|
| Amb la Hipoteràpia està demostrat que: |
| L'equilibri millora. |
| Hi ha una estimulació en la musculatura profunda del raquis. |
| Es facilita les rotacions del tronc, etc. |
|
|
| Un cop el genet supera aquesta fase i es manté be sobre el cavall i pot guiar-lo, encara que només sigui al pas, ja pot iniciar-se l'equitació terapèutica. |
|
| L'equitació terapèutica ja no és necessari practicar-la individualment, sinó que es pot fer en grup, amb dos o màxim quatre genets. Es treballa la cohesió amb el grup, la disciplina, el treball d'equip, la competició... |
|
| Els requisits són diferents. Els cavalls generalment ja no són els mateixos, donat que comencem a necessitar cavalls d'iniciació a l'esport. També hi ja un canvi en l'equip de muntar i en l'equip de recursos humans. El terapeuta ja no és la figura principal i ho passa ser el tècnic en equitació. |
|
| També canvien les mides de la pista: |
| El maneig ha de ser de 20 m. x 40 m. o de 20 m. x 60 m. (si és de 20 m. x 60 m., en el moment de una competició es pot fer de 20 m. x 40 m.) |
|
|
| Amb l'Equitació Terapèutica: |
| S'insisteix més en ladaptació a la postura. |
| Es treballa la lateralitat. |
| L'estimulació del moviment actiu. |
| L'entrenament de la força. |
| Cal tenir en compte: |
|
|
| Quan el genet té superats aquests ítems i vol fer de l'equitació el seu esport, passem de l‘aire del pas, als altres aires: trot i galop i fem les adaptacions (Equitació Adaptada), adequades perquè ho practiqui de la millor manera i amb els menys riscos possibles. Les adaptacions les fa el terapeuta, juntament amb el tècnic. |
|
| Si a més a més el genet vol competir, se l'inicia en la disciplina Paraeqüestre, perquè pugui participar a les diferents competicions (autonòmiques , estatals, internacionals). Hi ha diferents graus de competició, en funció del grau de discapacitat. |
|
| A la disciplina Paraeqüestre el genet, amb l'ajuda de l'entrenador, es fa totalment responsable de l'activitat. |
|
| Pel que fa els cavalls, parlem d'exemplars ben entrenats, amb una bona morfologia per a la competició i, posteriorment, de cavalls de perfeccionament. |
|
| L'objectiu de la disciplina Paraeqüestre és que hi hagi un bon enteniment entre el genet i el cavall mitjançant un entrenament racional, metòdic i equilibrat i perquè la hípica esdevingui un dels millors esports per aquestes persones. |
