• bg1
  • bg2
  • bg3
  • bg4
  • bg5
Per poder fer Hipoteràpia ha d'haver una sèrie de requisits a considerar, ja que hi han algunes contraindicacions que fan que no es pugui dur a terme aquesta teràpia.

Cal tenir en compte:
El tipus de cavall que es pot muntar: alçada, raça, comportament, etc.
L'equip i material que s'utilitza.
Els recursos humans necessaris i imprescindibles.


Com és ben sabut, en el tractament específic en fase de recuperació d'aquests genets, els cal afrontar les alteracions músculo- esquelètiques, les alteracions sensorials, de la percepció, coordinació, equilibri i, sobretot, l'adaptació al canvi postural.

Amb la Hipoteràpia està demostrat que:
L'equilibri millora.
Hi ha una estimulació en la musculatura profunda del raquis.
Es facilita les rotacions del tronc, etc.


Un cop el genet supera aquesta fase i es manté be sobre el cavall i pot guiar-lo, encara que només sigui al pas, ja pot iniciar-se l'equitació terapèutica.

L'equitació terapèutica ja no és necessari practicar-la individualment, sinó que es pot fer en grup, amb dos o màxim quatre genets. Es treballa la cohesió amb el grup, la disciplina, el treball d'equip, la competició...Els requisits són diferents. Els cavalls generalment ja no són els mateixos, donat que comencem a necessitar cavalls d'iniciació a l'esport. També hi ja un canvi en l'equip de muntar i en l'equip de recursos humans. El terapeuta ja no és la figura principal i ho passa ser el tècnic en equitació.

També canvien les mides de la pista:
El maneig ha de ser de 20 m. x 40 m. o de 20 m. x 60 m. (si és de 20 m. x 60 m., en el moment de una competició es pot fer de 20 m. x 40 m.)


Amb l'Equitació Terapèutica:
S'insisteix més en ladaptació a la postura.
Es treballa la lateralitat.
L'estimulació del moviment actiu.
L'entrenament de la força.
Cal tenir en compte:


Quan el genet té superats aquests ítems i vol fer de l'equitació el seu esport, passem de l‘aire del pas, als altres aires: trot i galop i fem les adaptacions (Equitació Adaptada), adequades perquè ho practiqui de la millor manera i amb els menys riscos possibles. Les adaptacions les fa el terapeuta, juntament amb el tècnic.

Si a més a més el genet vol competir, se l'inicia en la disciplina Paraeqüestre, perquè pugui participar a les diferents competicions (autonòmiques , estatals, internacionals). Hi ha diferents graus de competició, en funció del grau de discapacitat.

A la disciplina Paraeqüestre el genet, amb l'ajuda de l'entrenador, es fa totalment responsable de l'activitat.

Pel que fa els cavalls, parlem d'exemplars ben entrenats, amb una bona morfologia per a la competició i, posteriorment, de cavalls de perfeccionament.

L'objectiu de la disciplina Paraeqüestre és que hi hagi un bon enteniment entre el genet i el cavall mitjançant un entrenament racional, metòdic i equilibrat i perquè la hípica esdevingui un dels millors esports per aquestes persones.

logo

Federació Catalana d’Hípica
CASA DE L'ESPORT
Rambla Guipúscoa, 23-25,
4a planta, porta E
08018 - Barcelona

 

 

 

 

  
Color I Color II Color III Color IV Color V Color VI