Diana Piera: “Una de les millors coses d'aquest esport es que no fa diferències entre homes i dones”
- Published in
Diana Piera, es va proclamar recentment campiona de Catalunya Absoluta de Salts d’Obstacles, en un campionat que es va celebrar a les instal.lacions del Real Club de Polo i on l’amazona, que competia amb Nantevil, va ser una sorpresa agradable ja que tal i com ella ens explica, es prenia aquest campionat “per agafar la forma” però la seva regularitat durant tot el Campionat la va permetre aconseguir la medalla d’Or. Avui coneixerem una mica més en profunditat a la nova Campiona de Catalunya de Salts: Diana Piera Salamero.
Primer de tot volem felicitar-te com a nova campiona de Catalunya de Salts. Ara que ja han passat uns dies, com valores la consecució d’aquest títol?
Moltes gràcies! Estic molt contenta i encara bastant sorpresa, l'últim que m'esperava aquesta temporada era guanyar cap títol.
Pràcticament des del primer dia de competició vas estar entre les favorites. En quin moment del 
Campionat vas pensar que tenies opcions reals d’aconseguir l’Or?
La veritat es que fins al final de l'últim recorregut no ho vaig veure possible, hi havien molt bons genets i amazones que van fer un gran campionat. A més, havent estat fora i sense muntar durant any i mig, aquest campionat era més per agafar forma que per optar al podi. Malgrat tot, el Nanteuil va respondre molt millor del que pensàvem, i per mi ha estat la millor tornada possible, es clar.
Entre les coses que més sorprenen del podi final d’aquesta edició es la joventut dels medallistes. Ha arribat un canvi generacional en el Salt d’Obstacles a Catalunya?
A Catalunya tenim la sort de comptar amb grans genets amb molta experiència, però que en moltes ocasions prioritzen l'entrenament de genets joves que la seva pròpia competició, cosa que ens beneficia a nosaltres. A més, els que hem tingut la sort de rebre un enorme suport dels nostres pares des de petits, en molts casos hem format part de l'equip espanyol en diverses categories de menors, cosa que ens ha posat en l'alta competició des de fa anys.
Com valores, com a dona, que per segona temporada consecutiva una amazona conquereixi l’Or a la màxima categoria del Campionat?
Crec que una de les millors coses d'aquest esport es que no fa diferències entre homes i dones, i per tant per mi és igual d'important que el guanyi un a altra. El que si que valoro molt positivament és que cada cop hi ha més dones que continuen competint, quan anys enrere era freqüent que ho deixessin en abandonar les categories de menors.
Després del títol català, quins reptes et planteges per aquest 2015?
La tornada a les pistes era el repte principal, i ara que només compto amb el Nanteuil, l'objectiu és fer-lo arribar al màxim nivell possible, per primer cop com a primer cavall de quadra. Crec que és un cavall amb grans qualitats, i amb l'ajuda del Tino Torres com a entrenador confio en posar-nos en un bon nivell de competició durant aquesta temporada.
Suposem que entre els teus objectius per aquesta nova temporada estarà el Campionat d’Espanya, no?
Això seria un gran objectiu si, ja veurem com van sortint les coses!
En els darrers anys, els genets catalans no han tingut massa sort en els campionats estatals. Què ens manca en aquest sentit per poder optar a una medalla d’Or en un Campionat d’Espanya?
Crec que a Catalunya hi han molts bons genets i amazones, potser com sempre la mancança es de cavalls que permetin una competició regular en un alt nivell, en comptes de cavalls que tenen un bon rendiment a menys alçada, però un cop l'any s'enfronten al campionat sense l'experiència necessària per optar a medalla. La implantació d'un possible sistema d'ajudes a genets que opten a aquest nivell, o ajudes a aquells que aposten per la cria de cavalls a Catalunya, serien algunes idees per igualar Catalunya a altres comunitats.
Tot i que tots els campionats són especials, ens imaginem que per tu sempre quedarà gravat el Campionat d’Europa per equips que vas aconseguir ara fa ja unes temporades.
Efectivament, aquell va ser i serà el meu millor record hípic, i quan més temps passa més ho valoro i més il·lusió em fa.
Encara que la teva afició es l’hípica, la teva vocació professional és l’arquitectura. Quins valors del nostre esport t’han ajudat en el teu desenvolupament professional?
L'arquitectura i la hípica tenen en comú la constància, i que els objectius son a llarg termini i s'assoleixen amb el treball diari. A més,un esport de competició ensenya a saber guanyar i a perdre,i això és una molt bon lliçó per a qualsevol jove que entri al món professional.
Realment pensava que podríem guanyar alguna medalla per equips o alguna individual , però mai l'Or, sent realistes aquest mundial tenia un nivell altíssim on hi participaven els millors i els més bons equips com UAE, Qatar, USA... i a més a més a França, on guanyar a l' equip francès era quasi impossible. Al final vàrem guanyar l'or després de lluitar tot el dia malgrat els greus problemes durant la cursa que vàrem saber redreçar, sobretot per l'accident de Maria Álvarez, la nostre millor opció a títol individual.
