Pau Dorca: “La major dificultat és que tothom espera que tornis a guanyar”
- Published in

Quina valoració fas del darrer Campionat d’Espanya?
Doncs sempre que guanyes un Campionat d'Espanya la valoració ha de ser bona. Vaig ser el més regular al llarg del cap de setmana tot i que vaig fallar una mica a la POR i a la PTV. Però el fet d'haver de competir contra un grup de genets amb un nivell alt i guanyar se'ns dubte m'omple de satisfacció.
Doncs tots els Campionats d'Espanya que he guanyat m'han deixat un sabor especial. En aquest cas, el fet d'haver guanyat davant d'un grup de genets que estan treballant molt bé a les tres proves, em satisfà, però més encara pensar que aquest any podem tenir un bon equip per optar medalla al Campionat d'Europa d'aquest setembre a Itàlia. Aquest any, podem fer un equip de garanties entre l'Agustín Fernández(vigent campió d'Europa júnior), el Javier Perales(campió d'Espanya del 2013 i sub-campió del 2014), Pablo Moreno(medalla de bronze al campionat d'Espanya 2014), el Juanma López de Lemus , el Jose Romera i jo mateix.
Si haguessis d’escollir un campionat del set que has aconseguit, amb quin d’ells et quedaries?
Doncs els recordo tots, el primer a Torredembarra amb la Sidney, el segon a la Dehesa Militar de Madrid amb el Kiff, el tercer al Mas d'en Xetà a Llutxent(València) amb la Lluna JPP, el quart a Pinilla de Buitrago(Madrid) amb la Salima, i ja amb el Lukas 510 el cinquè al CECYL de Segovia , l'any següent a Sevilla i aquest darrer a Càceres.
Quina és la major dificultat que es troba un genet de TREC en una competició com és un Campionat d’Espanya?

En aquest darrer campionat, també van acompanyar-te tres catalans a la categoria Júnior. Com veus el futur de la disciplina a Catalunya?
El futur de la disciplina a Catalunya sembla apassionant. S'estan creant unes bases solides i els concursos de les categories dels més petits i joves cada dia son mes. A nivell dels Júniors i Sèniors la disciplina ha de millorar molt. Pel que fa als tres júniors que van córrer el seu primer Campionat d'Espanya els hi espera un futur prometedor. Funcionen bé a l'orientació i tècnicament milloren dia a dia.

Des de la federació, i des de la vocalia de TREC, s'hauria de donar tota la importància a la difusió de la disciplina i a la formació dels futurs genets, engrescar a més clubs, genets i amazones a introduir-se dins una disciplina tan maca com és el TREC.
Els teus inicis dins l’esport van ser dins un camp de Rugbi. Com va ser el teu transvasament del Rugbi a l’Hípica, dos esports molt antagònics?
Doncs si. Vaig jugar a rugbi des de els 5 anys fins els 16 que fart de sortir estomacat em vaig decidir deixar-ho(jeje). Jo vinc d'una família i d'un poble a on el rugbi és molt important. El pare, els tiets, els cosins i les cosines han jugat a rugbi a nivells alts de competició.
Després dels teus èxits, ens imaginem que no te’n penedeixes del canvi?
En veritat, no va ser un canvi de disciplina. Primer vaig deixar el rugbi i ja passats els 20 anys vaig començar a competir en disciplines hípiques. El canvi va ser positiu, encara que enyoro certes coses d'un esport grupal.
A més de la teva vessant més esportista, també gestiones Les Tanques. Què és més difícil competir o gestionar un club?
Ni una cosa ni l'altre són fàcils però sens dubte és més feixuc gestionar un club ja que hi han vegades que et toquen fer coses que no t'acaben de motivar.
Quins són els teus propers reptes de futur?
El proper repte és fer un bon paper al Campionat d'Europa i aconseguir pujar al podi amb l'equip.
ÍNTIM I PERSONAL
Una ciutat per viure: Llança
Un lloc per perdre’s: Amsterdam
Un Llibre: El mecanoscrit del segon origen
Una pel·lícula: El Padrino
Actor o Actriu favorit: Robert de Niro
Un esportista: Killian Jornet
Una cançó: Ama, ama y ensancha el alma
Un cavall: El Lukas